troling said:
que tu no sepas no indica que los demas no sepamos catalan, que sois todos los fachas iguales cagondie
Valenciano, que no es lo mismotroling said:
[font=clean, Arial, Helvetica, sans-serif] Post per a parlar en català, valencià o mallorquí [Vol I][/font]
El catalan escrito vale, pero hablado con el mierda acento que ponen no pillo nada
troling said:
De alicante ni el 1% lo aprende de forma materna, sino que nos obligan en la escuela a aprenderlo :nusenuse: sino no sabria
y el castellano parecido al nega si :sisi3:
troling said:
el catala es basicament acurtar les paraules y canviar les b per v, fallar en alguna es perdonabla
[font=Verdana, Arial, Georgia]Hi havia una vegada un avet petitó, enmig d'un bosc, que estava molt i molt trist. I plorava. Sabeu per què? Perquè no li agradaven les seves fulles.[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]- Snif, snif - plorava - no m'agraden aquestes fulles tant punxegudes. Tots els àrbres tenen les fulles més boniques que les meves.[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]I va estar plorant tot el dia. Fins que es va fer de nit. I abans d'adormir-se, desitjava:[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]- M'agradaria, m'agradaria tenir les fulles d'or![/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]L'endemà al matí es va despertar el petit avet i les seves fulles eren grans fulles d'or.[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]- Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques! I són totes d'or![/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]Però tant boniques eren que va passar per allà un lladre i se les va endur totes. I el petit avet va tornar a plorar:[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]- Snif Snif - plorava - Ja no vull fulles d'or, que se les enduen totes! Vull fulles de vidre, que són potser encara més boniques![/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]Aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles de vidre. I l'endemà, al despertar-se:[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]- Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques de vidre![/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]Però aquell dia va bufar un vent molt fort, que va tirar totes les fulles de vidre a terra, trencant-les amb un gran terrabastall.[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]- Snif Snif - plorava de nou el petit avet - Ja no vull fulles de vidres, que es trenquen totes! Vull fulles ben verdes.[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]I aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles ben verdes. I l'endemà, al despertar-se:[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]- Oh! Què content que estic! Quines fulles verdes més boniques![/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]Però per davant va passar un ramat d'ovelles.[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]- Mireu, mireu quin arbre més baixet i quantes fulles que té[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]I les ovelles van començar a menjar-se les fulles del petit avet. I no en van deixar ni una.[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]- Snif, Snif - tornava a plorar el petit avet - no vull ni fulles d'or, ni de vidre, ni verdes! Jo el que realment vull són les meves agulles.[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]I aquella nit es va adormir desitjant més que mai tornar a tenir les seves fulles d'agulla. I així fou quan, l'endemà de bon matí es despertà i tenia una altra vegada les seves fulles fortes i punxegudes.[/font]
[font=Verdana, Arial, Georgia]I sense ningú que li robés les fulles, ni les trenqués, ni se les mengés, es va fer un arbre alt i gros i servia d'aixopluc a tots els animalets del bosc.[/font]
Al cor de Mounjuic
on el jovent alegrement hi riu...
i fins el músic n'ha fet una sardana
cantant: La marieta de l'ull viu.
La Font del Gat, de molts és estimada
i les noies hi van amb l'aimador
i s'hi trobem a grat, tot fent brenades
recordant els amors de la cançó.
Sardana:
Paisatge bonic, és el Parc de Montjuic,
una fontana bella es veu al mig,
que amb molta gran il·lusió
va inspirar una cançó molt feliç…
De bon matinet al sortir el sol
la Marieta, amb el cantiret
se'n va a la font tota soleta, un cop és allà
un soldadet li fa l'aleta,
i baixen tots dos contents bo i fent-se l'amor.
De paraules gentils ells, se'n diuen a mils
com si fossin ocells van piulant com ells,
i la Marieta no, es deixa fer un petó.
A pas de dansa i amb emoció
sent el ressò d'una cançó
que diu:
La Marieta encisera és una flor
que al venir la primavera dóna olor,
és tan riallera i té un mirar tan clar
que en les estrelles em fa pensar feliç.
Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia,
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta,Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.
La Marieta encisera és un tresor
que molts comprarien a preu d'or
i a ulls clucs.
Té sentiment i agraïment de cor,
amb el donzell, que li fa l'amor de temps.
I la festa acabarà amb tota certesa
quan sigui portada a l'altar.
on el jovent alegrement hi riu...
i fins el músic n'ha fet una sardana
cantant: La marieta de l'ull viu.
La Font del Gat, de molts és estimada
i les noies hi van amb l'aimador
i s'hi trobem a grat, tot fent brenades
recordant els amors de la cançó.
Sardana:
Paisatge bonic, és el Parc de Montjuic,
una fontana bella es veu al mig,
que amb molta gran il·lusió
va inspirar una cançó molt feliç…
De bon matinet al sortir el sol
la Marieta, amb el cantiret
se'n va a la font tota soleta, un cop és allà
un soldadet li fa l'aleta,
i baixen tots dos contents bo i fent-se l'amor.
De paraules gentils ells, se'n diuen a mils
com si fossin ocells van piulant com ells,
i la Marieta no, es deixa fer un petó.
A pas de dansa i amb emoció
sent el ressò d'una cançó
que diu:
La Marieta encisera és una flor
que al venir la primavera dóna olor,
és tan riallera i té un mirar tan clar
que en les estrelles em fa pensar feliç.
Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia,
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta,Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.
La Marieta encisera és un tresor
que molts comprarien a preu d'or
i a ulls clucs.
Té sentiment i agraïment de cor,
amb el donzell, que li fa l'amor de temps.
I la festa acabarà amb tota certesa
quan sigui portada a l'altar.
